Coneix els detalls de les llengües del Marroc i algunes de les paraules

Hi ha diferències entre l'àrab estàndard i el que es parla al Marroc, i aquí et desvetllem els detalls:

L'àrab estàndard és la llengua oficial de tots els països àrabs (Egipte, Sudan, Algèria, Marroc, Iraq, Aràbia Saudita, Iemen, Síria, Tunísia, Somàlia, Palestina, Líbia, Mardània, Jordània Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait, Qatar, Bahrain, Comores i Djibouti) i per això serveix de vehicle de comunicació entre tots ells.

Encara que molta gent i alguns mitjans de comunicació les utilitzin com a sinònims, les paraules àrab i musulmà designen dues coses diferents. La primera fa referència a una cultura i una llengua i la segona a una religió, i malgrat que hi ha molts àrabs musulmans, també hi ha musulmans no àrabs i àrabs d'altres confessions. La relació entre tots dos és que l'àrab clàssic és llengua en què hi ha l'Alcorà, revelació sagrada per als musulmans.

A part de l'àrab estàndard oficial (que és el que s'estudia a les escoles i amb el qual s'escriu gairebé la totalitat de la literatura i premsa), cada país té el seu dialecte per a la parla quotidiana; en el cas del Marroc, aquest dialecte s'anomena daria.

El berber forma part de la família de llengües afroasiàtiques. Hi ha un alfabet autòcton exclusiu i s'estima que al voltant del 60% de la població del Marroc són parlants d'alguna variant del berber (el rifeny, el tamazight i el tashelhit).